Comentariets i veredicte de les cuques lluminoses, tan cuques elles, tan lluminoses.

Set són set relats, com les cabretes del llop, els nans blancanéuics i els dies de la setmana; amb els fora de concurs inclosos com a lectura i comentari, -decideixo- que per això 'jutjejo'.

Som-hi!


Per començar, veloç que va respondre al repte, Lo Reboli ens relata 'Cucanya', fora de concurs, i així, doncs, ben permès és que la cuca de llum siga una cuca desllumada, però que acaba tenint una prou bona feina, cosa gens de fer-hi escarafalls. Potser aquesta brocantera ven aquells 'Gusiluz' que acompanyen als llitets dels més menuts? Gràcies per 'pillar' la directa i participar!

Prou bé, ben puntual també, es descompta en la seva primera aportació, 'Al bosc tenebrós, un conte' que fa desconcursar, i que, sí, es nota l'esporgada. Un bon relat, ben narrat, fins que va massa de pressa. El desenllaaç d'un camí de llum comú brocanter i noia pot molt ben ser un inici...

Prou bé tot seguit participa amb 'Sóc viva de miracle'. La meitat del relat l'ocupa un conte. Un conte que aporta llum amb la metàfora de les cuques, davant el perill, narrat a nens en situació de salut greu, que interpreto la foscor. El poder de la narració de contes no és pas poca cosa, no fa massa llegia.

Després deòmises aporta 'L'escala', la història d'un escultor tan exigent amb ell mateix que ni reproduint fidelment una cuca de llum no se l'il·lumina l'autoestima, l'elimina més. I és llàstima. Segur que el brocanter en farà venda grossa, saben valorar.

Kefas ens afegeix 'Pel meu jardí, dins la fosca' i jo cantaria 'tot d'una sota el tronc d'un bell pi, s'enfilava la lluna com el punt d'una i', no ve al cas, kefas, però queda rodolí com tot el teu relat, molt musical, passant per les vivences d'una cuca que ja està bé si acaba al brocanter. L'ha ben ballada. Una auca amb dibuixets estaria bé, d'aquest relat!

Més tard, Jaume Balcells presenta 'Petons d'estiu', on les cuques de llum aporten un to sensual en l'estació estival. Hi ha qui té papallones a l'estòmac i qui té cuques de llum als ulls!

Finalment, marialluïsa amb 'Obscuritat', ens mostra el poder de la llum d'aquestes cuquetes, encisadores llumenetes que necessita veure per sacralitzar, penso, més els objectes tronats de les golfes de l'avi, perquè representen l'avi. I per veure-ho no dubta en fer front a la por natural d'un infant sol en la fosca.


De cada relat he après i els agraeixo. Decidir qui serà el proper clàssic-proposaire em fa necessitar l'aire fresc de la NIT, mot per a mi no prohibit, sota la celístia farcida d'estels com cuques de llum, on no em cal cap LLANTERNA (hehehe). Mentre gaudeixo de l'espectacle...endavant, marialluïsa, tot teu!


Moltíssimes gràcies a tots, ens retrobem al proper Clàssic!


Mena i les dues sisters. ;-D