Carícies (és fora de concurs, però aquí millor. Gràcies)

Tinc tantes ganes d'amor
a la molsa dels llavis,
a la pell de les parpelles,
a l'entrant de la cintura,
al cabell, que no es desembulla,
als palmells de les mans
a l'entrada de les cuixes
a la rodonesa dels pits...
oh! amor de carícies rotundes.

El teu bell somriure m’atrau, m’ il•lumina,
la teva veu canta sols per mi aquest cop,
si sempre ens separa un mur invisible
avui que tu em mires s’esquerda i es fon.

A la pell morena que sempre t’adorna
t’hi estamparé els llavis al fer-hi petons,
potser només puc somiar-te una estona
tan breu com el temps que duri la cançó.