bona nit!!!

Ets una beduïna encantadora, no cal dir-ho!
Vine, acosat't a la foguera, que contemplarem tots plegats les meravelles d'aquesta nit plena d'il.lusions, rialles i els beduïns que els les donen forma...
Digue'ns...no veus una lluna especial que et somriu, només a tu, només a cada un i, generosa, a tots alhora?
Torna-li, doncs, el somriure, i pica-li l'ullet...m'estaràs somrient a mi, m'estaràs picant l'ullet...hehe...estic preparat i llest...!

petons altre cop, bonica xarrupdete

Sam-el-beduí

Tu ets part important d'aquest teatre...el que passa és que massa poques vegades t'hi reserves un paper...Esperem que algun dia podem gaudir cada nit de tu i els teus somnis habillats dins els camerinos-tendals de l'oasi...

petons
fost

que entre tant beduí no t'havia vist, nena!

em sembla que les existències de fregonetes ja s'han acabat! molt primo "sueltu", jajajaja

nanit guapa! esperava el veredicte però em temo que tinc repte a la cambra del costat...jajaja, trans... toca sessió d'estètica!

angie

Doncs sí, quan en Samir ha vesllumbrat atònit aquella meravella de la natura, quan el beduí ha vist el que semblava un impossible, un nom se li ha escapat d'entre els llavis, un mot a penes perceptible entre les peülles dels camells...
I llavors, una beduïna estranyada i preguntona...hahaa...ha preguntat assenyalant la mirada d'en samir cap a la brutal lluna:
-Has dit Leila, Samir? És això que has dit, és un nom, un lloc, un nou oasi?

I en Samir, més callat que un lloro tossut i empedreït...hiashias...ha somrigut i a posat el Dunes a galop estès...clo clco clco clcoc...a tota hòstia...i quan ja avançat i lluny ningú no el podia sentir, llavors sí s'ha desfogat a gust....

-Leilaaaaaaaaaaaaaa mira la lluna esplèndida, mira't, observa't suspesa en el cel que t'hi emmiralla!

nanit
fost