la figura de la mare és molt important i que tots hauríem d'estimar-la com un déu, perquè a la cap i a la fi és qui ens ajuda a que adquirim autonomia suficient per ser independents del tot. és bonic que recordes com, poc a poc, t'ensenyava a realitzar les funcions bàsiques d'una persona, encara que part també és causa del desenvolupament natural dels xiquets, hi ha un perquè de que fan tal cosa a tal edat, i tal altra més endavant. supose que costa tenir paciència perquè sempre es vol que els teus fills siguen els primers a tot, però això tampoc és massa bó per al seu aprenentatge progressiu natural.


m'ha agradat el relat, m'ha agradat molt. tant de bo totes les mares del món foren així. encara q el mon se't tire damunt al ensnyar a adquirir autonomia als teus fills, poc a poc s'aprèn, les mares , des del primer moment de ser mares, ténen un dó especial que els fa fer úniques.

la meua mare em vol tant que quasi m'agobia però això està malament dir-ho. però tot ho fan pel nostre bé. sé que quan ella no estiga tot cambiarà força, que ara no faig algunes coses perquè realment no ho necessito, però que quan falte ella, me'n recordaré massa bé del q m'està dient. no la tracto, de vegades, com és degut, però no es tan greu com la tracten alguns q surten per la tele en les noticies k les fan unes desgraciades.

m'agrada molt la frasse. dona que pensar. algú que vols oblidar, o que estimes molt però al mateix temps temps q et faji mal i per això vols fugir d'ell/a.

m'agrada molt. a vegades ens costa declarar els sentiments tant clars a les altres persones, perquè hi ha moltes persones q diuen i prometen molt però a la hora de la veritat s'escaquejen.i les persones que no som així sinó que ho diem de cor, cada vegada som més escasses. i m'encisa la manera en que ho transmet eixe poema

gràcies de debó :D el fet que et diguin que els teus relats valen, et fa pujar l'energia per crear-ne més^^