eixe instant

Un relat de: Yuki
Càlida i suau. Tendra i convidada. El contacte de la seua pell en la meua galta em relaxava tant que em feia sentir com si estigués en un spa. Jo permaneixia immòbil, amb un mig somriure semblant al d'algú que s'ha begut alguna copa de més. Però jo no havia begut alcohol; era el somriure, gairebé inconscient, que es dibuixava als meus llavis quan em veia reflectida als seus ulls. No em molestava fer-ho, ni a ell que ho fes jo. Al contrari, produïa un plaer incomparable a qualsevol altre desitg fet realitat.

Passats deu segons, vaig girar el cap i el vaig deixar caure sobre el seu muscle esquerre. Ell em rodetja els meus braços amb els seus. Un "t'estimo" a cau d'orella va ser suficient per a que no vullgués anar-me'n mai.

Comentaris

  • Filantropia | 17-05-2014 | Valoració: 8

    M'encanta com descrius l'enconyament humà. Comparteixo la sensació de sentir-me extasiada d'amor.