per un amor autèntic i desinteressat...

Em sembla un homenatge molt bonic a un personatge tan discutit, polèmic i important, acompanyat per un joc de paraules que, ben pensat, fan posar la pell de gallina.

Pot ser a Irak, a Burundi, a Sierra Leona, a Palestina, a Israel, a Nepal, a Tschechenia, a Colombia, a Algeria, a Sudan, a Etiopia, a Indonesia, a Afganistan, a ... quantes guerres hem de seguir vivint, financiant, tol.lerant, ignorant, justificant...

La veritat és que no cal dir res més... mira que arribem a ser burros, de dur una vida tan estrassada com la que portem... i així ens descuidem de viure la vida i disfrutar-la... quina pena...

Un cant a la vida, a la felicitat de les petites coses, un cant a la natura.

És ja increïble que d'una oració religiosa se'n pugui fer un poema antibèl.lic dedicant-lo al senyor més bèl.lic i -segons diuen- religiós del món

Si ens comparem amb l'infinit ens adonem que no som gaire cosa... i això ho hauriem de tenir sovint present, i llavors poder canviarien les nostres actituts davant la realitat del món.

Que dura és la realitat que ens envolta i que procurem sempre d'amagar amb excuses: que si sempre hi ha hagut desigualtats, que si la globalització és bona per a tothom, que si el sud només vol aprofitar-se del nord... I mentre seguim aclocant els ulls a la realitat va creixent i creixent la desigualtat... Qualsevol dia tot això farà un pet com un aglà, i llavors me n'alegraré de veritat.

Que dura és la realitat que ens envolta i que procurem sempre d'amagar amb excuses: que si sempre hi ha hagut desigualtats, que si la globalització és bona per a tothom, que si el sud només vol aprofitar-se del nord... I mentre seguim aclocant els ulls a la realitat va creixent i creixent la desigualtat... Qualsevol dia tot això farà un pet com un aglà, i llavors me n'alegraré de veritat.

No és pas la primera vegada que et passa a tu, a ell, a ella, a mi... em sembla molt interessant que un escriptor es posi a escriure un poema eròtic utilitzant com a pretex aquell pèl a la gola. Fantàstic, sensacional, molt imaginatiu i, alhora, realista....ahhh, aquell pèl a la gola, quants coitus interruptus ens ha provocat sí senyor... o senyora...

Em sembla un poema molt addient ara que acabem de celebrar la Diada de Catalunya. Hem de seguir lluitant, hem de seguir reivindicant i hem de seguir tenint l'esperança d'un futur més català.
M'ha agradat molt l'estrofa que parla dels origens profunds no gens menyspreables... Penso que hem de ser valents per seguir reivindicant el reconeixement d'aquests origens que molt sovint se'ns neguen, se'ns amaguen, ens els disfracen...