Oblidats danys colaterals !!!

Et supós amb aquells ulls grossos,
típics d'un infant amable,
deixant veure la tristor d'una quotidianitat amarga.

Els cabells foscos, despentinats,
brut i mal vestit,
descalç al mig del carrer buscant el refugi d'una casa enderrocada.

Et veig petit i amb molta gana,
sense ocasió de regalar un somriure a aquells que vora teu passen,
i amb les restes de la por a la cara!

Els braços caiguts, melancòlics,
i amb aquella pregunta als llavis,
-la que tothom coneix i no té resposta justificable-.

T'imagino com un més de tots els que heu mort aquesta darrera setmana;
anònims oblidats,
amb la desgràcia de ser els infants
d'una guerra que ens és massa llunyana!!