Hola Toni,

és el segon que em llegeixo dels que has publicat aquí.

Trobo que el final està molt bé.

Jo també he reflexionat sovint sobre el tipus de vida que se suposa que li convé a l'escriptor. En Quim Monzó, per desmitificar-lo (cosa que també fa el nostre Andreu A.) diu que ell va a comprar el tortell (...) els diumenges. En canvi jo l'imaginava sempre -a l'escriptor, vull dir- viatjant sense parar.
L'important deu ser, com vaig sentir a dir, la profunditat de la mirada, que diuen...
Deixe'm afegir, ja per concloure, una referencia a la peli "Happiness", on una més que atractiva super atractiva escrptora (tirant a novell) decideix accedir a les obscenes propostes d'un perturbat sexual... i què passa d'inesperat i, per tant, literari... el pertorbat es fa en rere...

ens ha sortit tímid!!! i és que les coses mai són el que semblen (i això pot ser un bon tema literari)

PD:et trucare per allò.