Biografia:

Web: www.sidmercade.com
Instagram: @sidmercade

En el mateix moment que moria en John Bonham, jo vaig aparèixer en aquest món. La mort d’en John, era una entre moltes altres senyals que anunciaven al món que els anys setanta havien acabat i no tornarien mai més. Tot i així, els vuitanta encara tenien una gran ressaca setantera i a Barcelona el Metal i el Punk, dominaven per damunt de la música Disco. Però el Pop i el naixement dels videoclips canviarien tota l’escena musical.
Vaig ser un nen obsessiu i compulsiu, fan de tot i sense criteri. Addicte al col·leccionisme dels cromos i gran consumista de la brioixeria industrial. Un gamberro, que va aconseguir acabar l’EGB sense passar per el reformatori.

Escoltant Metallica i Helloween em van créixer els cabells però sempre tenia un casset amagat dels Pistols a la jupa. Finalment, un dia els meus amics van descobrir la meva fascinació per el punk… Per això els senyors de l’infern i del metall, em van batejar com a Sid (Vicious), El heavyata renegat.

Així que el punk em va posseir totalment, obligant-me a formar un duet a Les Corts, els Sexual Object. Escrivia i cantava cançons damunt de tres acords, criticant la societat.
Mentrestant, abandonava els estudis de Belles Arts per treballar en un taller de material contra incendis i seguia escrivint cançons i poesies sempre que tenia un moment.

En aquella època, sortia per el barri Gòtic i la zona de Marina. La cervesa ja valia vint duros (0’60€) i els cubates la barbàrie de tres centes pessetes (1’80€). El món estava en decadència.

Allà al 1998, els militars em perseguien perquè anés a la mili. Em vaig veure obligat a punta de pistola a treure’m el grau de tècnic de so. Aconseguint així, les prorrogues estudiantils necessàries per no ser un milico.

Vaig seguir estudiant disseny web i cursets cutres de programador i finalment, vaig acabar sent un freelance d’aquells que feien tanta ràbia.