Tot, tot és transparent menys alguna cosa,(la que tu descrius al final). També són les que a mi m'agraden

Crec que davant la rabiosa actualitat del tema seria interessant que aquest relat fos disseminat el màxim posible. Crec que malgrat el text és del tot objectiu.

Tantes hores viscudes com tu dius, estimat germà, m'ha portat un record nostàlgic de la nostra joventut. Gràcies, per fer-m'ho recordar tan bé.

T'has passat de romanticisme, tant que si fos més fleuma segur que se m'haguéssin humitejat els globus oculars. Només em faltava sentir la flaire del pètals rogencs. No és del teu pur estil, però està molt ben fet.

Fent esment al títol en concret, jo diria (entre personal adolescent, és clar) que moltes noies (sobre tot a l'estiu) volten pel món en determinats ambients, sense aquesta peça inequivocament femenina.

Si sempre mirem el retrovisor també ens impedeix veure que ens ve al davant. Per tant, cal anar alternant, un ull al davant i l'altre (com si fossim camaleons) al retrovisor. Així mai perdem la prespectiva de tot plegat

Entre tu, la Marylin i ara s'hi han sumat el Quimiracle, la Montsepema, I Marta Aubàm ja podrieu editar conjuntament un llibre monogràfic del tema. Les botigues de llenceria crec que se'n resentirien.

malgrat el propi comentari d'autor, crec que el relat és de rabiosa actualitat i no cal excusar-se en si hi ha semblances o no amb determinats personatges d'"alt estanding"

M'agradaria saber què és el que series capaç de fer?

Ja sabem que la imaginació ho pot tot, però si són coincidents dues mentalitats tan calentorres com les del verset, més hagués valgut que al menys s'agraïssin de paraula el favor mutu que es varen donar. Qui sap, si de petit orgasme, per repetir, hagués pogut derivar-ne en un autèntic, i solemne.

És curiós com un cas semblant em va passar a mi, però vaig tenir la mala ocurrència d'explicar-li a la meva companya el que m'havia succeït, i com és molt zelosa, des d'aleshores vaig haver de donar-me de baixa de Ioga

és cert que no és el mateix ser i estar. Quan hi has d'estar se't fa pesat. Quant hi ets, és perquè vols i aleshores sí que val la pena ser-hi

Es evident que si d'amor es tracta, jo i molts catalans només tenim un únic patró: Sant Jordi

No sé si amb la prescripció del pit a pit, caldrà també abonar l'euro sanitari, però segur que molts estarien disposats a pagar molt més, depenent, és clar, de la "marca" del tractament.

Tothom sap que a les dones els hi encanta rebre flors, encara que no hi hagi cap motiu en concret, però, segons podria donar a entendre el relat, poder ser l'eina bàsica per a convèncer a una dona perquè et digui el sí, no ho és tot. Les flors com sempre no fallen, falla el portador.