SISPLAU, M'HO POTS TORNAR A FER?

SISPLAU, M’HO POTS TORNAR A FER?

S’hi havia fixat molt sovint en ella. Li agradava la manera com es bellugava i les distintes postures que prenia mentre la podia contemplar. Volia que algun dia la sort li permetés ensopegar-s’hi i poder-se-li atansar de veres. El destí fou complaent i va permetre que sorgís la primera ocasió, justament un dia en què ella trià posar-se un pantalonet curt per vestimenta, i que deixava entreveure la suau pell bruna de les seves estilitzades cames. Tot fou tan propici per a l’encontre que només intercanviar-se les primeres paraules de salutació, ella li exclamà que se sentia molt tensa i mig enganxada i que no desitjava altra cosa en aquell moment, que algú li pogués fer un massatge d’estiraments i relaxació, a la qual cosa, ell, per suposat, s’hi mostrà feliçment disposat.

Tota sola, ja es posà bocaterrosa per permetre-li a ell poder iniciar i actuar amb tota la llibertat, esperant com era de suposar i atesa encara la poca confiança, que l’actuació seria la més adient i honesta digne de tot un cavaller. Inicià l’exercici en qüestió, començant agafant-li primer una cama i després l’altra, per alternativament anar-li fent uns petits estiraments. Després amb les dues mans començà suaument i amb delicadesa a fer-li fregues a la cama dreta a partir del genoll i ascendent a poc a poc, però amb fermesa, vers l’engonal fins quasi bé arribar al punt que de traspuar-lo, excediria els límits considerats socialment ètics. Involuntàriament la noia notà un petit calfred acompanyat d’un lleuger sospir que no va passar desapercebut pel generós massatgista. La noia semblava una persona quasi adormida si no fos perquè li agraïa constantment la millora que li feia sentir amb aquell, perquè no dir-ho?, sensual massatge. Després d’una cama fou l’altra, i així anar progressant per passar més endavant a l’esquena i finalment a les cervicals. Tota l’estona amb el mateix èmfasi i delicadesa. Ell, no gosà quasi bé, iniciar cap diàleg perquè l’agraït silenci que regnava en l’ambient, així ho requeria i només volia que la noia es concentrés exclusivament en sentir el tacte que estava rebent d’aquell duet de mans masculines i que li transmetien alhora, tota l’energia de què era capaç de generar. El mutisme però es trencà de manera quasi involuntària a l’esglaiar-se tot deixant anar en veu baixa:: “Ohhhhhh com m’agradaria que continuessis. Sisplau, no podries fer-m’ho més? M’ha agradat moltíssim”.

L’exercici però s’havia d’acabar en aquell moment, perquè la monitora de ioga així ho va indicar. Un cop separats ja cadascú en la seva estora, es deixà pas, sortosament, al quart d’hora de relaxació intensa, que completà l’estat d’ànim de la parella, que per satisfacció pròpia, agraïren que dins de tot el grup del que formaven part, la sort els agrupà a ells dos.