la pell d gallina aconsegueixes fikarme i u sas! tb sas q t dit mil vegades q tu vals scribint q ja et ve d familia...! ets un crack!

d'aquest relat q et diré! m sento identificada pq em passa una cosa semblant a la q explica la història! i trobo realment preciós q tu fagis dels teus sentiments un scrit tan purament sincer! ja t dit q a mi mscriuen algo així i magafa un patatus jeje

creu amb tu, i amb les teves paraules tan reals o imaginaries! i continua fent d'això pura poesia pq tu lo vales!!

no canvios mai i q el q sents tingui els seus fruits en un futur! però abans sobretot viu de cada instant com si fos l'últim ! carpe diem besitos i ens veiem quan et deixis veure per aki:P

val...lapsus meu...( al principi ho fica tot) da= ara et comentaré un altre pq havia entès mal ..jaja si stic algo a la parra d totes formes scrius de puta mare!

me ficat tan dins la història q m'agradaria saber el somni que volia aconseguir i quins eren aquests desitjos ...desitjos d'un infant...

bua m sentit molt identifikada amb el q dius!!la història mha passat exactament igual i trobo q has utilitzat les paraules i frases +adients impossible. són senzilles pero boniques amb un sentiment q et fica els pels d punta. mn alegro q hi hagin persones q stan sentint el mateix q jo i ho expressen cascribint..jo no em vec capaç ..crec q no se'm donarie b scriure...
en fi felicitats pq m'ha molat mt el relat.vagib ;)

perdona q em deixava de ficar la nota! sort!

stic per aquí buskant uns relats d'un amic i encara no els trobo. he anat a parar aki i m quedat sense paraules...tanta raó en aquetes paraules....tan perfecte la manera d'expressar-ho...