Hola, Tiamat. Veig que la gent encara continua enviant comentaris. Et felicito! Em sorprèn molt que hi hagi gent que encara no entengui la concepció sobre "Què és realment l'ART". No et creguis a la gent que et digui qu el que has escrit no és un poema ni és res. Estic segur que quan llegeixen Joan Brossa, bé que no el deuen criticar pas... si has llegit mai aquest autor, ja m'entendràs.

Continua així.

Hola Tiamat. Sí que tens raó, segueix una pauta acadèmica molt ben influeciada. De fet, tot el que penjo en aquesta web, és de quan tenia qinze i setze anys; i ara e tinc 18. Són coses que tinc sempre per l'ordenador i que no sé què fer-ne. Aleshores, les penjo aquí perquè no les publicaré en format llibre.

És fantàstic aquest poema. M'ha arribat realment al cor, de veritat. Crec que et mereixes un 10 perfectament. Tens tota la raó pel que fa a la reflexió que hi empres en el teu escrit. Segurament que més d'un poeta s'hi deu sentir identificat. Continua escrivint.

Amb afecte,

Sadurní d'Aloni.

Gràcies pel teu comentari. Hi estic totalment d'acord. Jo, com agnòstic, sempre he tingut aquesta necessitat que m'expliques. Sí, tens raó, valoro molt la musicalitat i el ritme dels meus poemes. Abans escrivia molt amb rima i altres recursos mètrics. Ara ja, només tinc en compte la cadència, la musicalitat, el ritme i, sobretot, la retòrica - sense el seu sentit pejoratiu, és clar -. Ah, tranquil·la, jo també sóc nou aquí, això de valorar els poemes és un fet molt subjectiu.

Amb afecte,

Sadurní d'Aloni.

Aquest relat és magnífic i molt original. Vigila, però, les faltes d'ortografia.

Continua escrivint TIAMAT, ho fas molt bé.

Benvolgut autor o autora del relat,

Permete'm que et digui que el teu relat m'ha agradat bastant. El teu estil segueix perfectament els paràmetres de la narració, la qual cosa juga molt a favor teu. No obstant això, permete'm que et faci una petita crítica constructiva: Aniria bé - més que res perquè la lectura adquirís una mica de més fluidesa lectora - el fet que miressis d'utilitzar més oracions simples i no tant compostes. Això ajuda a assimilar la lectura al lector i fa que no es perdi i hagi de tornar a rellegir el pràgraf. Per exemple, en el primer paràgraf utilitzes unes 3 o 4 subordinades de relatiu. No et preocupis, a mi em passava molt i encara em passa això. També m'ho han dit molts cops.
Apa doncs, continua escrivint, que ho fas molt bé!

Amb afecte,

Sadurní d'Aloni.

Crec que això ja passa una mica de voltes. Aquesta persona no para de pecar de pedant i de sofista. Només amb aquesta frase ja en tinc prou: "Al passar el temps m'he adonat que pateixes d'una incontinència narrativa que fa que molt del que hi has penjat no arribi a un mínim de qualitat". Va de llest i es creu que en sap molt. No sé qui es pensa que és per anar jutjant d'aquesta manera els relats de l'altra gent. Endemés, estic segur que és qui més palles es fa de tots els que estem aquí. No tolero les actituds masclistes i, en certa manera, un xic misògenes. Si l'hagués escrit un home, segur que no hagués creat tanta polèmica, la qual cosa és realment penosa. Quan aprendrem els homes que les dones ens donen mil voltes i ens costa aceptar-ho?

Ànims noies, continueu lluitant!