Sovint, les paraules són el reflex de la mirada, dels sentiments perduts en un mar de somnis i projectes, són el mirall d'una ànima que vol estimar i que mai podrà oblidar qui és ni què vol ser... Felicitats, perquè has aconseguit que cada lletra, cada espai, cada coma, formin ja part d'un món que tots voldríem abraçar...
Segueix així jove poeta!
Petons