Trobo que aquest relat mostra la relativitat de l'èxit. Parla de com algú que es troba acollida en una familia i que té una vida plena i estable se sent buida. Sent que ha fracassat en la recerca de la seva identitat, de la seva individualitat.
Tots ens trobem tard o d'hora davant d'un abisme i ens assalta l'angoixa.

Saluts d'un altre iniciat.

M'agrada l'estil narratiu, però el final és totalment predible.

Una bona manera de descriure el no-res, i alhora de no fer-ho. Tot i que sembla que aquest relat, més que mostrar la bogeria, el que mostra es un nihilisme destructor.

M'encanta el final del relat: el desig de la mort del monstre i el fill que mai no va ser. M'agrada com parles d'un tema tan tractat des d'un punt de vista diferent i personal.