Il.lusions perdudes (Èxit/Fracàs)

Molta gent pot sentir-se identificada en aquest relat.Destil·la la buidor que dóna la incomprensió per part dels qui més estimes, quan has sacrificat la teva vida i ningú se'n adona.
M'ha agradat.
Celebro que t'agradi la ciència ficció, així ens seguirem llegint i comentant que és molt enriquidor.
Una abraçada
Naiade

El cor, sec... la mirada, buida... la marxa, mecànica... la voluntat, amb el pilot automàtic posat!
Una dona que ha arribat a un punt de no-retorn, que ha deixat les seves il·lusions en el passat sense poder substituir-les per res, ni per la família, ni per projectes engrescadors.
Una dona ferida que s'ha anat dessagnant pel camí, fent un trajecte en direcció contrària al desitjat.
I per darrer company de fatigues tria el mar, bressol de vida i taüt de vides: una opció definitiva per ofegar el dolor, l'amargura, la desesperança, ... un bagul mai prou ple de llàgrimes!

Un microrelat melangiós, trist i realista en què es barregen el passat i el present d'una vida que ha decidit no tenir futur.

He començat per comentar-te aquest primer text perquè m'agrada llegir els autors des de l'inici, si puc, i seguir la seva evolució. Em sembles un autora molt interessant i veient que tens altres relats, tornaré per aquí per a llegir-te un altre cop.

Per celebrar la descoberta, t'envio una abraçada ben sincera,
Unaquimera

Trobo que aquest relat mostra la relativitat de l'èxit. Parla de com algú que es troba acollida en una familia i que té una vida plena i estable se sent buida. Sent que ha fracassat en la recerca de la seva identitat, de la seva individualitat.
Tots ens trobem tard o d'hora davant d'un abisme i ens assalta l'angoixa.

Saluts d'un altre iniciat.

Primer de tot, benvinguda a RC!! I segon, el relat m'ha agradat, té un aire de tristesa melancòlica i un punt de deixadesa, de poca importància, de destí... Sí, m'agrada força ;)

petons i segueix escrivint!!

per a que les persones que envolten la protagonista siguin una mica agraïts pel que reben gratuïtament i que costa un esforç, esforç que no es veu i que moltes vegades no te rescabalament.

Moltes gràcies pel comentari al relat Henry james; passo a comentar-te el teu, tan bé com sàpigui.
La primera cosa, formalment és que en escurçar-se el relat perd claretat. El tema rwqueriria més espai.

Les il·lusions perdudes es defineixen poc: per altra banda el persoantge sembla tenir "ferides" ja de bon començament, o sigui, el que li passa no es deu exclusivament al passat recent.
Sembla que es tratca d'una dona dedicada a la seva família a qui li manca objectius posteriors a aquesta tasca. "la sorra s'enfonsa sota els seus peus, no té alegria, etc.
Però el seu suicidi no es considera un sacrifici - normalment és un retret als altres -. Hi ha una novela de Greene que crec que va d'un polícia que vol suicidar-se però simulant que no ho ha fet, per no crear mal rollo.
Hi ha un intent de redreçar la situació no reexit: em sembla que el personatge no ha aconseguit aprofundir en les raons de la seva depressió, per això no queda clara la seva manca d'il·lusió.
De fet considerar l'intent de suicidi com un acte de sacrifici aniria en la mateixa línia.
Per a mi és un intent de comprimir molt un tema massa gran.
Ens passa a tots.

Salut i més relats!

Suzanne té a veure amb leonard Cohen?