Em va agradar moltíssim. L’amor impossible esdevé realitat a l’estómac de l’ocell, tots dos fusionats i compartint el mateix espai. De vegades la desgràcia té altres lectures. Els teus relats es llegeixen de múltiples maneres al mateix temps, i això mostra la teva intel·ligència com a escriptora. Ets la flâneuse catalana de la natura.

Potser interpreto el teu text a la llum dels esdeveniments de la primavera del 2026 i no és la teva intenció (aquí el poder interpretatiu del lector), però les vespes asiàtiques em semblen els avions i bombarders al Pròxim Orient. Hi ha sempre alguna cosa que interromp la bellesa i la tranquilitat, oi?

Tens ja més de 200 relais publicats! Enhorabona!