La Vanessa, en Bover i en Pit

Paratge rural d’una comarca de Catalunya amb un entorn natural remarcable. Escoltem què va rumiant un dels veïns mentre ha sortit a donar un tomb:

Se’m cau la bava quan passa pel meu davant. Em quedo catatònic, immòbil, estorat. Quan em refaig del coup de foudre, d’aquest fletxazu que em provoca cada vegada que la veig, continuo el meu camí com si fos un autòmat guiat per la intel•ligència artificial, una mena de robot, atontolinat, ensopit, cap cot, perquè vaig assumint que és un amor impossible, platònic, inabastable. No em veig pas capaç d’enganxar-la al vol i de poder-m’hi declarar.

I és que la trobo tan bonica i acolorida! Jo que soc de tarannà lent, prudent, apocat, i sobretot de tocar de peus a terra, de no envolar-me ni envalentonar-me mai davant res, em sento veritablement trasbalsat quan transita pel meu davant! No me la puc treure del pensament. Lluint els seus colors vius, amb tons alegres, estiuencs, ataronjats, groguencs es mostra tan volàtil, jovenívola i gràcil, que amb els seus moviments juganers em fa patir quan penso que no es podrà fixar mai en mi. Molt probablement mai succeirà perquè jo soc ben poca cosa al seu costat. No destaco en res i més aviat soc solitari i sense massa vida social.

M’afalagaria que s’adonés que rondo prop d’ella, que n’estic i que malgrat no soc massa viu i més aviat quedo sempre mimetitzat en el meu entorn, també tinc sentiments de debò. Veritablement sento un munt d’atracció envers el seus moviments harmoniosos. Però reconec que vivim la vida a ritmes diferents. Jo soc més aviat parsimoniós i ella sempre vola. Jo soc hermafrodita i no necessito ningú per reproduir-me per la qual cosa el meu interès és purament estètic i romàntic. No sé com podria fer per tal que es fixés en mi. Sóc un cargol bover i ella una papallona migradora dels cards. Què faríeu vosaltres?

A en Bover, després de donar-hi voltes i veient que cap lector li aporta idees, se li acut apropar-se als cards on ella voleteja i proposar-li una cita:

Però com m’ho podria fer venir bé per dir-li? No hi veig alternativa perquè no existeix un aplicatiu per lligar cargols i papallones ni un programa televisiu de primeres cites. Desconec si parlem la mateixa llengua i amb el llenguatge de signes segur que seria lent i maldestre. Si es us acut alguna cosa si us plau feu-m’ho saber. Soc al camí de les hortes, desplaçant-me poc a poc prop de la bassa dels peixos. Gràcies per endavant.

Mentrestant, la Vanessa que ha robat el cor al Bover també va pensant en les seves coses:

He aprofitat els corrents de vent que bufaven en altura i acabo d’arribar des de la vall del Souss, a l’Anti Atlas marroquí. Aquí trobo diferents espècies de cards i malva per nodrir-me i continuar amb el meu cicle de vida. Ara que ja soc a Catalunya estic contenta perquè podré reproduir-me i deixar-hi els meus ous, però no patiu si m’esteu llegint el pensament perquè no demanaré cap ajut econòmic a la Generalitat de Catalunya ni tampoc cap beca menjador a l’escola per la meva canalla. Tinc ganes de continuar el meu viatge cap al centre i el nord d’Europa. M’encanta això de moure’m sense parar perquè em fa sentir lliure i em permet veure paisatges molt diferents.

No m’agradaria pas haver-me de quedar a un lloc concret perquè la meva vida està feta per volar, fins i tot a gran alçada, i no m’entendria pas amb una parella que toqués massa de peus a terra. De tota manera, un cop hagi post els ous, la meva raison d’être, ja em podré donar per satisfeta perquè hauré assegurat la continuïtat de la meva espècie.

Arribats aquí què creieu que succeirà?
Com preveieu que continuï aquesta història?
Tindrà lloc la trobada amorosa d’aquest parell?

La Vanessa ha triat l’ortiga on depositar els seus ous. De fet, és just per on circula en Bover en aquell moment. Cadascú està tan concentrat, ella en la posta que permetrà néixer les larves i ell en mirar-la completament estorat i bocabadat, que no s’adonen de l’arribada sobtada d’un pit roig.

Molt ràpidament en Pit satisfà les seves necessitats gastronòmiques i es cruspeix d’una envolada i en només uns instants a la nostra amiga Vanessa, als seus ous i també a en Bover.

Aquí s’acaben els projectes amorosos i de descendència dels nostres amics, i l’únic que continua tranquil•lament amb la seva vida és el nostre moixó insectívor. Un ocell per cert molt entranyable, molt sociable, que els pairà tranquil•lament seguint a un pagès amb el qual ha establert una mena d’amistat doncs cada matí el segueix fins al tros.

S’han fet amics.

En Manel està sorprès de veure que el mateix ocell el segueix cada dia fins a l’hort. És la primera vegada que li passa quelcom similar però és que en Pit és força eixerit i li encanta això de l’hemerofília, de fer-se amic de les persones. Concretament, d’ell que, conreant l’hort, l’ajuda a procurar-se aliments fàcilment.

En Pit espera trobar més insectes i cargols per completar la seva dieta mediterrània. Fa una estona s’ha fixat en una formiga i un escarabat per al seu berenar d’avui.