Guau és el que he pensat quan he acabat de llegir aquest relat. És molt curiós com les persones et poden anar sorprenent al llarg del temps i tu, amb aquestes paraules, ho has aconseguit. Fèia temps que unes línies no m'emocionaven tant... Sí que és molt trist, però és profund, real, sincer i colpidor. A més, el fet de que algun cop haguem pogut sentir o pensar el mateix, el fa encara més proper! Felicitats i continua endavant amb l'escriptura! ;)
Un petonàs

Anna