ei maca un 10 per tu!!!!

HOLA Sareta!! Que tal? Soc l'autora del relat "petit pecat" gràcies per haver escrit aquest relat que descriu com em sento jo i que al mateix temps soc incapaç de recercar paraules per a definir-ho. Gràcies per ser tan precisa i per alleujar aquests moments tan dolorosos pels quals estic passant. Moltes mercis

Doncs bé, per a tots aquells que estiguin interessats pel final de la meva història. Açò no pretén ser una nova narració simplement és un aclariment.
Jo com a dona visceral, emocional i impulsiva que sóc, vaig jugar a cavall perdedor. Em vaig enamorar d'ell, desprès de quasi vuit mesos sense veure'ns...per fi va arribar el dia. Estava la mar de guapo, irresistible.. desprès de parlar i parlar vam aplegar a la conclusió que podríem mantenir aquesta "espècie de relació".
Quan vaig aplegar a casa em vaig adonar d'un fet, ell no era capaç de donar el pas definitiu, aleshores el vaig donar jo. Ara ell estarà alleujat, jo mai he existit en la seva vida, i realment jo estic contenta que tot li rutlli bé amb la seva parella, espero que siguin molt feliços i tinguin un grapat de nanos, de tot cor.... Però no puc deixar d'estar trista, oi?.

Aquests són els sentiments de la protagonista de la meva història que a tu tant t'ha agradat. És una poèsia copsadora, neta i plena de sentiments. Felicitats, maca!!!!!