Hola Montse.

Crec que he llegit tots els relats i espero que els meus comentaris no et decepcionessin.

A mi en seria molt complicat fer explotar un avio en ple vol, però amb els meus coneixements tècnics crec que ho aconseguiria. Tu has fet el mateix amb unes poques paraules.

Ah! això era un petit relat, jo pensava que era el principi d'una història plena de sensibilitat i feminitat.

Uff, he arribat tres anys després, perdonem el retard Montse.
Gràcies per no presentar-me a la teva amiga.

M'hem i do, vos vull dir que s'em notarà molt que no vaig naixer a ses illes. Però al manco entengau es carinyo que dui en es cor d'ença que vaig marxar i ara m'ha sortit de sopeton en llegir es relat de sa meva veina de més avall.

De totes formes, naltros fem sempre allò que deiem i que ell no sé com s'ho fa allà. Fa dies que vaig diem el marteix, que allò no ho tenian de fer i aquell d'allà vaig no hauria hagut de fer allò, aquell dia. No sé perquè fa això de veritat millor que fes el que sempre s'ha fet i que sap tothom.

Treballant en una multinacional he tingut molta relació amb gent que no he sabut mai com eren ni que pensaven. Amb els que estaven a Bangalore (India) la relació gairebé era diaria. Al final en tenia prou en agafar el Google earth i veure com era el barri on treballaven.

Si em quedes vidu, desapereixeria del poble, la meva famila no sabria on pararia i els meus amics tampoc. El que faria no ho sé, però fugiria de tenir de demostrar a tots els que la coineixien si me l'estimava o no, si no ho sabien mentre era viva no seria jo qui ho fes quan ella ja no hi fos.

Mare no em donis les gràcies per vindra a veure't, soc jo que et tinc de donar les gràcies per no haber-me manat mai res i demanat tan poc.