Fada

Fada.

He coincidit amb una fada.
Ella està disposta.
A més ho vol.
Sí, ho vol.
Es inútil que jo amagui rés, ella ho veu.
Ho sap.
No ho diu.
Ho sap.
No ho sap.
És el que la fa fada.
No sap les meves etapes.
Sap ensenyar-me-les.
Les visc.
Important, confia en mi.
Creu en mi.
Em sento orgullós.
Per primer cop no em cal, no vull que m'ajudin.
Desitjo que m'acompanyi.
Desitjo acompanyar-la.
Diu que li faig servei.
Que bé que no sé com.
Sí que sé com.
Em sento important per a ella.
Ploro.
No gaire.
Important per una fada?
Deu ser que de debò sóc especial?
Tots ho som.
O, molts ho som.
Alguns, ho som.
Sí que ho sóc.
L'ego, pels núvols.
He passat el cap de setmana fent l'amor amb ella.
He fet l'amor a la meva manera.
Confia que el meu ritme em durà a bon fi.
Ara jo també me'n refio, de mi.
Veig més que fer l'amor.
No coneixia aquesta sensació.
No és mala memòria.
No coneixia el món que hi pot haver més enllà de fer l'amor.
Creia, deia que hi era.
Transmetia allò après, après a dir, après a pensar.
Ara ho sento així.
És una sensació que promet.
Ella està al meu costat.
Vull tornar a fer l'amor amb ella.
Per fer-lo cada cop diferent, únic.
Podria escriure molt més.
Per dir que l'estimo.
Que la vull.
No cal.
Ho sé.
Ho sap.
Això és per al futur.
Que qui ho llegeixi sàpiga que l'amor existeix.
En moltes maneres.
Que aquesta n'és una.
Gràcies a la vida, que l'ha portada tal com és, ara, al meu costat.
Avui tinc la plorera fluixa.