história de cuatre costats

Un relat de: anarfent

Aquesta és una història de quatre costats.
Perdoneu si sembla que faixi mofa d'un tema delicat, si us plau llegiu fins el final.


Costat primer: la història crua.

Un home en un ball.
Veu una tia boníssima.
Se li acosta i li pregunta si vol ballar.
Ella li diu que té molt de mal de cap, però que si vol pot ballar amb la seva germana.
D'acord, li contesta l'home.
És aquella d'allà. Sàpigues que no té cames ni braços i que a més és sorda i muda.
A l'home se li cau l'ànima als peus... però, com ho faré per ballar amb ella?
Cap problema, l'agafes fort davant teu i ja està.
L'home la carrega a coll i la treu a la pista.
Al començament tot va més o menys bé.
Al cap d'una estona de ballar, se li comencen a cansar els braços.
La noia se li comença a arriar avall.
Ell, embranzida i amunt.
La noia, avall.
Ell, amunt.
Frega que frega.
A l'alçada de la bragueta se li ha fet un bulto que frena a la noia quan cau.
Ell està que treu foc per les orelles.
Ja no la puja amunt, la deixa apuntalada i ben falcada, i quan ja no pot més busca una manera d'apagar el foc que el consumeix.
Porta la noia al guardarropia, la penja d'un penjador i allà mateix li fa l'amor.
Quan acaba la porta amb la germana, però quan se'n va, veu que la noia plora.
Li diu a la germana que ho sent molt, que ell no sap com fer-ho, que li digui a la seva germana que s'avergonyeix del que ha fet i que el perdoni.
La germana li diu que no pateixi que plora d'emoció, perquè ell es el primer que la torna i no la deixa penjada al guardarropia.


Costat dos: ell.

Hòstia ja és aquí.
Que bona que està.
Aquest diumenge li demano per ballar, ja no puc més.

- Perdona vols ballar?

Que carrincló que sóc, que poc original, estúpid, imbècil, carrossa...

- Em sap greu, tinc molt mal de cap, ho deixem per la setmana que ve?.

Menys mal que em deixa marxar amb dignitat i no m'engega directament.

- D'acord, no passa res.

Ara, tardaré uns altres tres o quatre mesos a tornar-me a atrevir a demanar per ballar a una altra tia.

- Escolta, si vols pots ballar amb la meva germana.

Bieeeeen, només que s'assembli una mica a ella...

- Si, m'agradaria molt.

Que bé d'haver-me decidit per fi. No sé perquè no confio més en mi mateix i en la meva sort.

- Està asseguda allà. Només és que no te cames ni braços.

Hooooostiaaaa. I ara què?

- Perdoni... vol ballar amb mi... la seva germana m'ha dit....

S'hem nota, s'hem nota, segur que s'hem nota.

- No t'hi encaparris és sorda i muda.

Eh?

- A... ja... bé... gràcies... perdó... aixòoooo...Com ho faig per ballar amb ella?

Em rendeixo.

- Cap problema, l'agafes fort davant teu i ja està, sàpigues que pesa poc.

Com és que m'he fotut en aquest embolic?
Espero que no em vegi ningú conegut.
Hauré d'anar a un altre ball.
Hòstia , hòstia i hòstia.
Amunt.
Doncs és veritat no pesa tant.
Llàstima de cançó. Tant que m'agrada.
Es nota que és germana de la tia bona. Potser és més guapa que ella.
Renoi quina cintura!
Quina bona olor que li fan els cabells!
Vaja, ja comença a pesar una mica.
Aai! Que se m'arria avall.
Quins pits més durs que té.. tenen una bona mida.
Faré una estrebada i la tiraré amunt.
Ale hop!
Somriu?.
Sembla que li agrada.
Hòstia!! estic trempat.
Quina vergonya.
Ara s'hem torna a arriar.
Ho notarà.
Quina trempera, no recordava que podia trempar tant fort.
Quin coll més llarg que té!
Té la pell de vellut!
Diria que se li posa la pell de gallina.
M'agrada.
O m'ho sembla a mi o encara té els pits més durs.
Quina mirada que té!
Crec que em diu....
No sé....
S'arria, però d'aquí no passa. Ha quedat ben falcada.
Aquesta mirada que fa...
Els llavis...
Se'ls mulla amb la llengua....
Em desitja? jo no puc més. Em sento capaç del que sigui... o ara... o mai.
Com ho puc fer?
Al guardarropia, la podré mantenir a una bona alçada.
Tot el cos li vibra.
Sap el que vaig a fer.
Ho espera.
Per fi..... que calent.....
..................?
No m'ho puc creure!... ha estat magnífic!
No recordo haver-m'ho passat tant bé, mai.
Quin cos que té!, és clar que no té res més.
Cabró ara no és hora de fer acudits dolents, ja fa estona que ha acabat la cançó i la seva germana deu estar preocupada.
I jo no sé si ho podré explicar.

- Gràcies. Ha estat una cançó molt bonica, i després hem anat a prendre algo un moment.

Capullo, no se t'acut res més borde??!

- Ja t'he dit abans que no pesava gaire, i gràcies a tu per treure a ballar la meva germana. La setmana que ve, et reservo un ball a tu.

No sé..... ara tornaria a ballar amb la germana, d'aquí estant sento la seva olor.

- Per cert, com es diu la teva germana? La tornaràs a portar?

No puc deixar de mirar-la, que guapa que és.

- Conxita.

Quin nom més bonic.

- Gràcies Conxita.

Plora, plora, hòstia està plorant, que capullo que sóc. Es que quan m'escalfo perdo el mon de vista. Pobre tia, seré capullo, capullo, capullo.

- Hòstia...Perdona....jo no volia....no he pogut....li pots dir a la Conxita que no plori....que ho sento....és que.....el guardarropia...penjada...hem fet l'amor.

Quin marrón...si ara m'estova tota la gent del ball, m'ho mereixo.

- Com? Ah! No pateixis. Plora d'emoció perquè ets el primer que la torna i no la deixa penjada al guardarropia.

M'estima?


Costat tres: ella, la tia bona.

Apa, aquell penco que cada diumenge no em treu els ulls de sobre s'acosta.
A que ve a demanar-me per ballar!

- Perdona, vols ballar?

Aquest collons d'intuïció que tinc.

- Em sap greu, tinc molt mal de cap, ho deixem per la setmana que ve?

I que t'ho creguis.

- D'acord, no passa res.

Com? Aquest t'agrada?... entesos ho provaré.

- Escolta, si vols pots ballar amb la meva germana.

Diuen moltes coses de la comunicació entre els germans bessons, però el com sé jo el que vol la Conxita sorprendria a tots. Només ho sap qui s'hi troba.

- Si, m'agradaria molt.

Ara explica-li......

- Està asseguda allà. Només és que no té cames ni braços.

Pobre home, quina cara que fa.

- Perdoni vol ballar amb mi? la seva germana m'ha dit....

Serà borde!

- No t'hi encaparris. És sorda i muda.

Toma ja... si portés una càmera li faria una foto, li suen fins i tot les dents.

- Ah, ja, bé, gràcies, perdó, això...Com ho faig per ballar amb ella?

Si que és atrevit.

- Cap problema, l'agafes fort davant teu i ja està. Pensa que pesa poc.

Serà possible!! La tia surt a ballar. Bé, la porten a ballar, i jo ja porto no sé quants diumenges sense que em vingui a demanar per ballar ningú d'interessant, això està ple de sòmines, i tots els guapos ja tenen parella.
Les meves amigues diuen que sóc molt guapa, que jo si que tinc sort. Ja!, no saben el que costa trobar algú que faci bona parella amb mi.
Apa, ja tornen, Ha trigat una mica.

- Gràcies ha estat una cançó molt bonica, desprès hem anat a prendre algo un moment.

Quina tonteria diu! Però no està pas malament, me'l reservaré per la setmana que ve, i si després no vull sempre soc a temps de tornar a tenir mal de cap.

- Ja t'he dit abans que no pesava gaire. Gràcies a tu per treure a ballar a la meva germana, la setmana que ve em reservo un ball per a tu.

No sembla massa il·lusionat.

- Per cert, com es diu la teva germana? La tornaràs a portar?

Què?! Que com es diu?! serà possible.

- Conxita.

A aquest tio se li està posant cara de peix!

- Gràcies Conxita.

Eh? Conxita... què et passa? El vols? El vols retenir?.

- Hòstia...Perdona....jo no volia....no he pogut....li pots dir a la Conxita que no plori....que ho sento....és que.....el guardarropia...penjada...hem fet l'amor.

No pot ser....... jo tant guapa..... i...... tu.... així.....
El primer cop que la treuen a ballar i s'enamoren d'ella.

- Com? Ah! No pateixis plora d'emoció, ets el primer que no la deixa al guardarropia penjada.

Fotet.


Costat quatre: Conxita.

...........
...........
...........
Atenció.
Atracció.
Gust.
Gust.
Gust.
Escalfor.
¿?
¿?
¿?
Desig.
Desig.
Desig.
Passió.
Entrega.
Plaer.
Satisfacció.
Plenitud.
Capacitat.
Felicitat.
Pèrdua.
Retenir.
Companya!
Germana!
Connexió!
Súplica!
Morir.
Fi.

Comentaris

  • ambre | 03-07-2006

    Digne d'una pel·lícula de Woody Allen.
    k-for

  • Al voltant d'aquesta "taula"[Ofensiu]
    angie | 22-06-2006

    de quatre costats hi has plantat a quatre "individus" : el personatge masculí, la Conxita, sa germana i la consciència.
    És un relat tens, una història que et remena, que fa posar-te de la banda d'algun dels personatges... No sabria dir-te en quina proporció el lector triaria una o altra... La Conxita ha estat descrita amb unes minusvalies que potser, sense ésser presents, també haguessin permés un final semblant... Qui és el castigat?Qui no jugarà la següent partida, en realitat?
    No deixa indiferent i se't felicita perquè el final m'ha quedat "amputat", em sincero dient-te que en una segona lectura m'ha fet dubtar i he decidit comentar sense haver acabat d'entendre'l.

    angie

  • Felicitats[Ofensiu]
    Nurai | 06-06-2006

    per la valentia d'aquest relat!

  • Diferent![Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2006

    Comentari de quatre mots:
    m'has deixat sense paraules!

    fort
    aspre
    dens
    trist

    Vaja, encara estic bocabadada!

    L'he de tornar a llegir...
    i després, pair-ho!
    No serà senzill, no ho és gens aquest relat.

    Una quimera

l´Autor

anarfent

20 Relats

49 Comentaris

26346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Biografia:

R en Cadena

"angie em va encadenar i jo he passat la cadena a manel, a Nurai i a Xisca Riera Ballester"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")