Ulls oberts

miren allò invisible

d' un color viu, blanc,

lluent

que em recorden a tu.



En la finita claror

i sense silencis

es desdibuixava

ràpidament

un paisatge evident.



Submergit en el cau brillant,

la calma

de sortir del món

surava.



Et miro plena,

arrebaçadorament còsmica

i m' apropo

a la meva/teva essència

de llum.



Una abraçada,

Hi ha un fons
que em permet volar,
és el punt de saber
que si em crec inexperta
és perquè estic somiant

Que cada moment
és un vol constant
sense angoixes, ni descens,
amb plenituds i buidors

Que el cel soc jo
que no és cel: vida
que no és llampec: amor
que no em subjuga: llum

Sempre he estat lliure

Em sé eterna
instant, rere instant.
Sols he de mantenir-me
desperta
en l' etern
...
del moment