"Malgrat tot, la vida és difícil i ens fa caure en paranys, ens fa passar per on no volem emportant-nos dolors i enganys al nostre compte de sentiments particular. I no hi ha hipoteques, no hi ha prèstecs, no hi ha bancs per fer més fàcil com de sa està el nostre compte sentiment, que va!"

Potser estos dies t'he consumit massa, o millor dit he consumit massa els vells escrits d'abans, sobretot este, que em va fer matinar més d'un dia i que mai oblidaré. Realment és preciós i fa temps que trobe a faltar la teua xicoteta literatura, potser així podria actualitzar la llibreta del teu compte sentiment i saber més de tu. En paraules de Sau "fa molt temps que no sé res de tu", però potser ja no ho recordes després d'haver baixat del tren de mitjanit. Tot i això, és bonic i trist alhora, continuar llegint-te i recordar moltes coses. El clio roig, la tendresa de les teues mans, els viatges amunt i avall, caps de setmana a la platja, la sagrada família, el xino, el telepizza, les creïlles fregides i croquetes en roba d'anar per casa, les lletres de Jovanotti, el cura de Benasque, els llançols de color taronja, la llum verda de l'habitació, el ventilador o la mà de fusta. Però ara tot és massallunyà, com tu. Potser "mai seré prou bo per tu", la neteja, dormir-me a Robin Hood, el videoclub, el barça, la play, l'acampada jove, el 14 d'agost, els amics del poble, la gasolina, el cansament als concerts... i moltes coses més que tu sabries dir en un moment. Llàstima que ens havia quedat pendent una visita bonica per la capital mig-oueta.

Potser ara necessites tornar a estar enmigdelamar fins que algú et torne a salvar. Potser, sense adonar-me'n, també necessite nadar una mica i vore món.

"Qui sap tantes coses que no saps"
"Tantes que cap dels dos sabem"

No deixes d'escriure.