Biografia:

Un dia de desembre de l'any 1990 vaig obrir els ulls. Llavors no savia el que la vida esperava de mi. Hi ha vegades que encara ho dubto, pero em paro a pensar i dic "deixa de perdre el temps amb una inseguretat que en realitat no existeix".
En uns anyets, abans d'anar a l'escola, vaig aprendre a jugar sola. No em feia falta ningú. Em bastava la meva imaginació per no avorrir-me.
Abans d'aprendre a llegir ja m'explicava jo mateixa els contes imaginant-me de què devien tractar segons les il·lustracions.
I va arribar el moment d'anar a escola. Jo no estava acostumada a la societat "actual"... jo era diferent a la resta de companys... jo era especial (i així segueix siguent). Jo era una noia, pero em sentia com un noi. De fet, recordo que amb quatre anys volia ser-ho (quina bestiesa!), però es que jo m'havia criat amb el meu germà i amb els seus amics i quan no, estava sola.
Per això mai he tingut amics. Tampoc no em feia falta anar amb gent que discriminava només per ser i vestir de forma diferent (encara que no vull ser noi, reconec que vesteixo com tals i anant pel carrer em comfonen o em pregunten que què sóc).
I gràcies a això sóc com sóc (ja ho descobrireu) i m'expresso com m'expresso (amb l'escriptura). Reconec que llegir ja no m'agrada tant com quan era petita. O potser és que he perdut l'hàbit. No ho sé, Si més no, encara m'agrada, el que passa és que tinc els gustos limitats, quan abans m'agradava tot.
I una afició meva molt freqüent és escriure, ja sigui en prosa o en vers. Escriure em torna viva, em dóna l'oportunitat de dir el que penso sense que ningú em fereixi.
I jo de gran vull ser polifacètica (sóc una persona a qui li agrada prosperar) actuant, dirigint i escrivint. Vull dedicar-me al cinema i a l'escriptura com a font de vida i treball.
I ara ja, amb quinze, quasi setze anys, comprec per a quina raó sóc en aquest món plagat d'injustícies on la bona gent i a més diferent, no tenim lloc: sóc aquí per prosperar, per tractar les coses amb una filosofia que al final molts m'acabin copiant (alguns ja han començat) i per ser feliç, perquè sé que si la felicitat existeix, no hi és aquí i haig de trobar-la pel meu camí em dugui on em dugui el cor... i si el cor em diu que fugi del país, encara que no oblidaré les meves arrels catalanes, tinc present que ho faré.