Escric

T'he llegit perquè estaves ens els relats més destacats per l'editora, i acabat el poema he entès perquè estaves entre els destacats! M'ha encantat!

doncs a mi m'ha agradat molt! està molt ben fet, et felicito. La propera vegada fes-lo més llarg, que així disfrutem més! jejeje. Poca gent s'atreveix a fer un escrit/poema sobre aquest art que tantes masses de gent mou.
M'alegro de llegir un escrit així.

amb ploma de tinta ,sucant ,palpant ,cercant les
coses que dius , és privilegi de pocs.
Endavant.

amb ploma de tinta, sucant , palpant ,cercant
les coses que dius, és privilegi de pocs.
Endavant.

realment emportes un sentiment fràgil i dolç que emportes al que et llegueix a un pais llunyà d'aquells en que l'home que portes dins no existeix i tan sols fades, mirades i somriures regnen allà.... m'ha encantat..
molt transparent i bonic!!

petons!!

escriure per sobreviure.
Conjumines la vida real i el que representa amb la meravella de poder escriure, fugir, somiar un món millor.


Una abraçada!


gypsy

crec que tots aquells que gaudim escrivint ens hem d'aturar (i ens aturem) a reflexionar sobre el fet pròpiament d'escriure.

M'has fet pensar en un poema que tinc no sé on de l'ordinador (sé que hi és) i buscaré per penjar-lo. També parla d'escriure.

Aquest "Escric", amb aires de sonet, té una dinàmica marcada per versos de llargada més o menys similar i amb alguna rima puntual (com aquell que no vol la cosa) que fan planera la lectura i molt més assimilable el contingut, el missatge que vols donar als lectors.

És, d'altra banda, com ja t'han dit i m'atreveixo a precisar que per sobre de tot, un poema sincer. La franquesa a l'hora d'escriure sobre el fet d'escriure és gairebé inevitable. I ho és perquè ens hem de plantejar -i crec que així ho fem normalment, per no dir sempre- l'escriure com una delectança, no com un dia a dia monòton i marcial, sinó cada quan en tinguem necessitat o desig i sempre a l'empara del plaer de fer-ho.

Sóc reiteratiu, ho sé, però com molt bé dius, en escriure suques "ploma en el tinter del meu cor, / creant el contrast gris entre el blanc / dels fulls i el negre de la vida."

Vaig a llegir-te alguna cosa més, tot i que posar-me al dia en el teu cas és força complex.

Salut!

Vicenç

Escriu com vulguis.. però no deixis mai de fer-ho, que cada relat teu és un trosset de natura confitada !!!

Petonets!

Txell

Noi, aquest poema et surt del cor.
Hi ha, ademés, unes quantes metàfores meravelloses.
Un gran poema!

Arbequina.

… l'error inequívoc que em fa ser perfectament humà…

Profund pensament, amic meu.

Un bell poema.

Una abraçada

He trobat aquest poema molt diferent dels que té llegit.
M'ha donat la impressió de sentir el batec de tots els temps en les mans del poeta. Una estranya unió entre les paraules i els sentiments que han anat adquirint en cadascun de nosaltres nous matisos, però a la fi tenen el fi comú de cercar la humanitat i l'abraçada de l'existència entre fulls en blanc, acolorits per la paleta de colors amb les que processem els petits retalls de vida.
Gris, blanc i negre... Una barreja que regalima pels dits, degotalls del que som i sentim capturats d'entre mirades, veus i silencis...

Escriu Equinozio, no deixis d'escriure...
Quan pugui t'envio alguna coseta més per email.

Petonets!