M'has deixat bocabadada... sense paraules...

Quant és pot dir en tants pocs mots...

un petó i una abraçada "de copets".

Realment admirable com fas lligar els mots perque és difícil fer que tot comenci per la mateixa inicial i alhora tingui un sentit i una musicalitat en llegir-ho.
Encara que a tu no t'acabi de convèncer al teu profe si que li va agradar, prova d'això va ser la valoració i la puntuació que et va donar i que jo ara repeteixo aquí...

Petons i "una abraçada de copets"...

però és tant el que expressa...

Continua així i no deixis mai d'escriure.

"una abraçada de copets"...

m'agrada com escrius, continua fent-ho per que ja saps que sóc la teva primera fan...

"Una abraçada de copets"...

els teus poemes són curts però no et cal dir res més per a expressar tot allò que vols, curts i concisos...

petons

ja em va agradar la primera vegada que me'l vas llegir, i ara rellegint-lo encara m'ha agradat més.

Quan acabi aquest estiu sabàtic que t'estàs prenent has de continuar escrivint per a que et puguem continuar disfrutant.

Petons i una abraçada de copets!!!

poques paraules per a expressar molt...

una abraçada de copets!!!

continua escrivint i així et podrem continuar llegint...

una abraçada de copets!!!

Els ulls ens diuen moltes coses de les persones...

M'agrada com has descrit aquests bells paratages i alhora has armonitzat la mètrica i la rima, cosa no fàcil de fer...

Un petó molt fort i una "abraçada de copets..."

m'agrada com escrius i dels detalls que guarneixen els teus escrits que fan que hom es fiqui dins la història vivint-la, o com en aquest cas, "patint-la..."

Continua regalant-nos els teus escrits que els esperem amb impaciència.

Un petó molt fort i una "abraçada de copets..." de qui ja saps amb tota segutretat que t'estima molt.

Em fas reviure els moments especials d'aquest dia. Llàstima que no fem que els dies siguin igual la resta de l'any.

Un petó molt fort i una "abraçada de copets..."

m'oblidava de donar-te un petó molt gros i una "abraçada de copets..."

m'agrada el que pots expressar amb tants pocs versos. No s'ha d'oblidar mai, s'ha d'aprendre a conviure amb el record sense que aquest ens faci mal.

i m'afegeixo al comentari que en fa Espiral. Crec que té un transfons de ràbia, de tristesa, de desengany.
Continua regalant-nos els teus escrits, ja siguin fets de moments de felicitat o de moments de ràbia (que segons diuen és quan són millor).
Petons i una "abraçada de copets..."