Marxares en silenci

Un relat de: Kyra




Estiro el braç
enmig del silenci,
però tu no hi ets
de fa molt temps.
I les llàgrimes
es perden en la foscor
recordant aquell dia
en que vas marxar.
Esperant un somriure
que mai tornarà;
recordant un amic
per por d'oblidar.

Kyra March

10-03-2007

Comentaris

  • M'agrada com escrius![Ofensiu]
    ÀnGeLs | 15-08-2007 | Valoració: 9

    És difícil tirar endavant sense una mà que et recolzi. Costa assumir que els amics marxen o que simplement, les coses canvien.

    Realment, ets molt bona escrivint, no deixis de fer-ho!

    Una abraçada des del teu poble!

  • mappi | 14-05-2007 | Valoració: 10

    m'oblidava de donar-te un petó molt gros i una "abraçada de copets..."

  • què bonic![Ofensiu]
    mappi | 14-05-2007 | Valoració: 10

    m'agrada el que pots expressar amb tants pocs versos. No s'ha d'oblidar mai, s'ha d'aprendre a conviure amb el record sense que aquest ens faci mal.

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

58700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................