Es fa impossible veure el sol

Un relat de: Kyra

Es fa impossible veure el sol
quan els núvols envaeixen el meu cel.
Quan les ràfegues de vent
s'enduen l'escassa esperança
que encara em quedava.
Quan les hores de tempesta
s'allarguen fins no acabar-se.
Quan els records retornen
i l'ombra del teu somriure
es perd entre llàgrimes silencioses.
Quan l'eco de la teva veu
ressona en els carrers
sense que ningú l'escolti.
Quan el teu rostre es perd
enmig d'una multitud que m'observa,
incapaç d'entendre'm.

Es fa impossible veure el sol...
quan no ets al meu costat.


Kyra March

23 de setembre del 2007

Comentaris

  • El sol[Ofensiu]
    Melcior | 13-01-2008

    sempre torna a sortir deprés de la tempesta , per molt grossa que aquesta haigui estat .
    Endavant!

  • Preciós...[Ofensiu]
    mappi | 24-11-2007 | Valoració: 10

    m'agrada com escrius, continua fent-ho per que ja saps que sóc la teva primera fan...

    "Una abraçada de copets"...

  • Genial...[Ofensiu]
    ÀnGeLs | 06-10-2007 | Valoració: 9

    M'has encisat amb les teves paraules!
    Has descrit a la perfecció el que se sent quan aquelles persones que estimem no estan a prop per un o altre motiu.
    Casualment, un dels meus relats (amb el que vaig guanyar el concurs de St Jordi de l'institut) està titulat "Retornes ja a entreveure la llum del sol", és a dir, quan creguis que t'és impossible veure els raigs del sol, el vent bufarà i s'endurà els núvols, fent que puguis tornar a sentir l'escalfor del sol.
    Segueix així, ets bona! Sort amb el batxillerat!

    Àngels, des d'uns quants carrers més enllà! jeje

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

58618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................