L'altre jo ...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

L'animal que portes dins és la teva ànima, pel que he interpretat, veig que fa molt que no escrius. Com es això? Escrius molt bé. Et recomano que segueixis escribint. Gràcies.

Un salut d'ullsblaus1

quina alegria tornar-te a "sentir"...
he estat molt desapareguda, i he fet una petita aparicio per no crear preocupacions, pero no tinc temps per res, ni tansols per escriure... aviat, però, tot plegat acabarà!

Saps què et dic, que l'animal, amb dolor, tristesa i aquesta foscor, el pujis a la moto i el tiris a un descampat, però no sencer, que també es part de tu. només la part que fa que no puguis somriure quan ho voldries fer.


una abraçada!!!!

Coneixes les meves ferides, el meu dolor.
Tu em vas fer somriure quan estava envoltada de foscor i em vas ensenyar el camí cap a la llum. Ara saps tota la història i saps per què la foscor es va apoderar de mi. Espero que que en el meu intent per començar de nou continuis estant al meu camí , jo al teu estaré sempre.
El teu poema em recorda el meu propi animal ferit doncs les teves paraules son profundes, intenses, belles.
Una abraçada molt forta d'una flor que floreix.
Evanthia.

Arribarà el dia que l'animal ferit trobarà la pau, arribarà el dia on tot es posarà al seu lloc, arribarà el dia que no deixaràs que et facin més mal, i llavors l'altre jo, deixarà de tenir por d'haver lluitat per ser feliç.


tSt


Txell

Sóc nova i és un dels primers relats que m'atreveixo a comentar. M'ha agradat força, per jo diria que és "he de" en lloc de "tinc que" com dius tu. Espero que no et sàpiga greu que t'ho digui, de fet aqueta és una errada que fem molt sovint.
Salutacions!!

d'animal salvatge ferit. Quan sentim el dolor tots passem a ser més salvatges, com si això ens pogués ajudar.
Impactant com ho dius. M'ha agradat molt.

Diuen que tots tenim un alter ego, un jo intern, diferent del que tothom veu i pensa que coneix.
De vegades, ferit, feliç o patint, aquest altre ser que portem endins es queixa, es rebel·la, es nega a continuar amagat, en silenci...
La diferència entre les diverses respostes personals possibles resideix en què alguns l'escolten conscientment, d'altres fan orelles sordes a aquella veu que tu, aquest cop, has escoltat amb atenció.

M'he alegrat molt de tornar-te a llegir!

Una abraçada de festa major,
Unaquimera