La mà

De vegades preguntem massa als qui tenen cura de nosaltres. La curiositat és innata en els humans no deshumanitzats, però pot tenir conseqüències. En aquesta vida tot té un preu.

Un relat boníssim i concentrat que ens porta per un periple de terror i desesperació.

Som al final d'una Era.

Felicitats per aquest relat. Una abraçada,

Materile (Maria Teresa Galan)

Quina imatge la del protagonista agafat només a la mà de son pare dins del cotxe, renoi, renoi! Un cop de puny en plena galta! Ara, al cotxe li convindrà una repassadeta, eh? Una forta abraçada.

Aleix

El començament em recordava algun relat de Philip K. Dick, però el desenllaç és demoledor. Entre el terror i l'humor negre (l'humor té molt a veure amb la mirada del lector, trobe).

Un relat redó, perfectament escrit, a més a més. Enhorabona!

molt dur, cruel i autèntic. Un micro amb una història molt llarga, molt llarga.

Ferran

He quedat amb la boca oberta

que ara és una ànima perduda dins d'un cotxe. Per deixar-se portar d'ell mateix i no haver tingut en compte els consells d'algú més savi, el que el va fer, el que l'estimava per damunt de tot.

Sí, dins d'un cotxe també et poden matar, menjar-te, sigues o no humà. I ell, havent gosat desoir, segueix agafat a eixa mà que sabia i que ara, per fi dins del vehicle, és l'única cosa que li queda. M'ha colpit el teu relat: és la mà del pare, ja sense el pare.