El vent xiula.

Un relat de: Annalls
El vent xiula tot traspassant-nos l’aura,
mentre en el blau els ànecs suren.
I el Castell d’en Hamlet a l' horitzó,
vigila l’atac de tropes del passat,
del país veí que paral·lel s’enfila.
Mentre el vent xiula,
i el cigne blanc orgullós,
el seu reflex al blau mira.

Comentaris

  • Llibre | 08-07-2014


    I gràcies per recordar-me que tinc obra penjada en aquesta pàgina. Fa tant de temps que no disposo de temps per llegir res del companys, ni d'entrar-hi, ni res de res... que ja quasi me n'havia oblidat.

    Gràcies.

    Llibre
    **

  • Lligant a partir del vent...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 26-12-2013 | Valoració: 10

    Poques paraules, molta intensitat i reflexió quan l'acabes de llegir.
    Com tots els teus poemes, m'ha agradat molt!

    Moltes gràcies per tots els comentaris que em fas Anna, els valoro molt quan me'n trobo algun.

    Molt bones festes!!!

    Gemma

  • Un apunt[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Jo crec que podries millorar una poesia com aquesta. El flux de Shakespeare és enorme!!!!!!!!!!!!!!!!!!


    Sergi XD!

  • Que el vent que xiula[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-12-2013 | Valoració: 10

    et porti la pau i l'alegria en aquestes festes de Nadal. I que continuïs regalant-nos la teva poesia durant l'any que ens espera ja a la porta.

    Molt bones festes!!!

  • llibre[Ofensiu]
    joandemataro | 14-12-2013 | Valoració: 10

    ok anna, per això del llibre, ja t'hi apunto, quan puguis m'envies un mail i ja quedem en la forma d'entrega i pagament.
    una abraçada i moltes gràcies pel teu interès en el llibre, em fa immensament feliç ! ;-)

    joan

  • Ànec o cigne? [Ofensiu]
    Jon | 11-12-2013 | Valoració: 10

    En acabar el poema m’he qüestionat sobre el protagonista... i què dir-te? Que em recorda la història del l’anaguet lleig. Quin conte... fins i tot diria que em va marcar la infància!
    Tot i ser una poesia breu et dona molt a plantejar, si més no a mi, que ja saps que sovint trobo el possible i l’impossible en significats i intencions hahahaha.
    Per cert, veig que has canviat la foto!! És divertida, però m’agradava més la de abans.

    Una gran abraçada Anna!! (espero que vaigi tot bé... i gràcies pels comentaris)

    Cesc

  • Ser o no ser... un ànec[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-12-2013 | Valoració: 10

    La natura desperta, una bestiola orgullosa, un vent empordanès, un castell del passat i unes veus que ens donen voltes. Un preciós i breu poema, on barreges la descripció i el sentiment que et produeix la visió del castell i tot l'entorn. Una aquarel·la magnífica. Ah, l'espigó de la poesia de la noia del biquini verd no és a la Costa Brava, sinó a la barcelonina platja del Bogatell. Aviat tornaré a Sant Feliu. A l'hivern, m'encanta. Una abraçada anna.

    aleix

  • Marteta | 10-12-2013 | Valoració: 10

    Dibuixes una imatge molt bonica en aquest poema! Els anecs, l'aigua, el castell, el vent... un poema que destil.la serenitat i tranquilitat alhora.
    Pel que fa al comentari que em vas deixar al meu relat del cor de pedra.. no et preocupis, és d'aquells relats foscos que a cops sent sa necessitat d'escriure per sentirme millor tal volta..

    Perquè et tapes la cara? Tenies fred?

    Una besada
    Marta

  • sembla que parles de...[Ofensiu]
    joandemataro | 09-12-2013 | Valoració: 10

    reflexos, de la realitat i la imatge a l'aigua, del present i la imatge del passat... i el vent que passa

    tot plegat és metafòric i bonic, anna

    gràcies per comentar el meu poema dels miralls... sí és biogràfic però jo ja estic a l'altra banda, com bé dius amb ajut i força de voluntat es pot !
    abraçades ! ;-)

  • diferent [Ofensiu]
    Atlantis | 08-12-2013

    Un poema diferent dels que acostumes a escriure, potser no tant proper però més treballat. Estic d'acord amb l'apreciació de rbonet, però res són petiteses!

    Continua així que vas per bon camí.

  • I ara, entortillant camins i senderols,comence...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-12-2013

    ...pel que no m'acaba d'agradar.

    Anem pel final:
    " i el cigne blanc (coma) orgullós,
    el seu reflex a l'AIGUA (i no 'el blau') mira"

    El perquè: ací els 'blaus estan una mica despreciats... I el blau no sabem si és del cel o de l'aigua.

    Volíes comentaris sincers, i possibles, i adequats,,, i possitius... Doncs, a banda, pense que tot el conjunt és molt de 'bon veure' des del punt de vista 'recitable': càrrega fonètica, ambient propici,...

    Salut i rebolica.... 'constitucional'!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

84 Relats

568 Comentaris

76337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.