si, per mala sort m'identifico amb el text.
odio sentirme menyspreuada i com si no li importessis a cap dels teus suposats "amics". Suposo que tu també, pel que diu el text ;)

Qui sap, potser d'aquí uns anys et trobes ballant en dels més grans escenaris...

jaaja, qe bó ;)
doncs si que has aconseguit treure'm un somriure!

jo també necessito alguna abraçada...

Gràcies per llegir-me i pels ànims!

És el relat més bonic que he vist des de fa molt de temps. M'ha emocionat, creu-me...

Aixó és bastant relatiu, hi ha qui treu bones notes i tot i així es el déu de l'univers, en conec algú així, i hi ha qui estudia estudia estudia i li queda, i també hi ha gent que escolten a classe i aproven. Jo si volgués seria algú així peró soc més aviat d'aquelles que s'ho miren i si aproven bé, i si treuen un notable, perfecte!

contagiós amor