jo?, ballo

Un relat de: Clara Garcia Collado

Una força se'm comença a moure per la punta del dit gros del peu, esbargint-se així fins al més llarg de tots els meus cabells. Res fa mal, si en el fons és el teu desig més gran, el més preuat, el que dia rere dia t'omple els dies d'alegria i et treu els malsons del davant. Dues simples sabates, que concentren milers de mirades. El somni de tota nena petita, ser una ballarina, aquest de petita jo no el compartia, però ara que sóc gran, en els seus balls em vaig trobant, set anys porto ja ballant, un nou repte cada dia em vaig posant, dia rere dia vaig progressant, qui ho sap? Potser algun dia en un dels més grans escenaris hi estaré ballant.

Comentaris

  • Hoola[Ofensiu]
    bruNa | 10-07-2010

    Ei!
    Primer de tot, merçi per comentar-me =)
    així tens 14 anys, com jo, jeje
    sí, el relat era autobiografic... un noi de cicle formatiu de grau mitjà... jeje
    m'encanta el teu mini relat. t'agrada ballar, pel que veig. jo és que si entro a una sala de ball segur que trepitjo algú... pff

    felicitats pel relat, és molt bonic!

    balla, que ballar alegra la vida.

    muak

  • Tot pot ser[Ofensiu]
    lletreesdexocolaata | 25-06-2010 | Valoració: 8

    Qui sap, potser d'aquí uns anys et trobes ballant en dels més grans escenaris...