No sé per quina raó -o si?- em sento identificada...

Potser és que ara mateix hi ha un Roger a la meva vida que m'està fent sentir així, excepte en el final.

La veritat és que descrius molt bé els sentiments que causen els actes, records molt intensos i idèntics als meus pràcticament...

Una mica més i em fas plorar.

Molt bé.

No ho hauria de dir donat que jo també cometo, però mira els errors ortogràfics. Si no fos per això, un 10!