Molt directe, cru i tendre a la vegada... emocionant...

Per això no voldria que et molestés la pregunta que ara et faré (i q m'encantaria que em contestessis):

És una nit inoblidable per una prostituta sincera?

Perdona si no l'he entès... i sobretot si et puc incomodar (entenc que la meva reflexió és 'dura?'... no sé...). Ho dic desde la més profunda admiració i tendresa si la resposta és SI. Gracies pel relat.

Definitivament crec q ens coneixem sense haber-nos conegut encara... QUÈ precís, breu, contundent, tendre... meravellós aquest segon sentiment teu que conec en paraules...

ets bo... en tots els sentits,... ho sé. gracies.

m'has fet plorar. i jo estic en el pol oposat a l'estat del teu relat... jo encara visc el somni amb La Persona del meu somni, però... quin sentiment més ben escrit!!! felicitats xelo... has lograt emocionar-me (i en mi no és fàcil), gracies.

et convido a llegir els meus dos relats (fins ara)...

busca'm amb el nom k-paxià i, si et ve de gust, llegeix-me... podem compartir........... el q vulguis.

una abraçada,... emocionador!

En primer lloc, no tinc l'edat de Crist (a no ser que tu tinguis entès erròneament que Crist va morir als 32 anys).

En segon lloc, el número és 4 (quatre) i no 6 (sis).

En tercer lloc, JO no sóc, ni seré mai, com tu (o el que s'intueix de tu de com penses de la gent que no coneixes... trist).

En quart lloc (i últim), TU no em coneixes... i que sigui l'última vegada que em fas servir a MI per un "relat" que, a més de pobre, és completament fals, feridor i ruin.

Adéu Àlex.