Cada vegada és com si fos la primera. El "cangueli " inicial no te'l treu ni deu.

Has aconseguit " el desamor en bàlsam i la calma en la pèrdua i l'errada ? " Si us plau, dóna'm la fórmula o te la robaré.
M'ha encantat, sobretot el final.
xapó

m'agradat molt, potser massa i tot...el cor m'ha començat ha bategar amb força mentre el llegia. Ufff!
Apa adeu

M'agraden les coses que tenen música i aquest relat n'està ple. Quan el llegeixes sona armònicament, com un bon blues.

Una abraçada forta, que no és una forta abraçada.
Juli

Sóc el Juliper i et demano disculpes per no comentar aquest relat . El faig servir per connectar amb tú ( sóc nou en això dels relatsencatalà i no sé si puc contactar amb tú directament o no, ni com fer-ho ) i agrair-te el comentari que vas fer del meu poema" Buscant racons". No em dedico a escriure habitualment. Eren els primers poemes que escrivia motivats més per un enamorament totalment adolescent, intenssíssim, als meus 41 anys, que pel meu amor a la escritura ( que també n'hi ha, d'això). Per això, quan vaig veure que una persona havia comentat el poema i que l'havia agradat, fins i tot que opinava que era " un bon poema" em vaig quedar bocabadat.
Gràcies per llegir-lo. I gràcies a les lletres que permeten connectar sentiments amb altres persones.

Una forta abraçada, Juli

Per cert, me quedat sense amor. Aprofitaré per escriure poemes de desamor. Se n'ha de treure profit ( quan baixi una mica la pupa).