Els meus " mundos" o sonata per a piano.

Dins aquest marc de musicalitat de l'enyorada pluja, els meus baguls , els "mundos", tal i com en deien els avis, romanen en aquest íntim espai que apareix en aquesta tarda melancòlica. N' hi ha a milers.
Una minúscula part d'ells estan plens a vessar dels contes de fades i de les primeres pors nocturnes; farcits dels hormonats somnis adolescents i els anhels de llibertat; atapaïts, també, de desenganys, ultratges i profundes decepcions.
La gran majoria, però, amaguen residus putrefactes, dagues punyents que encara mantenen la seva
maleïda vigoria incisiva. Clavades, sense vinclar-se es projecten, insolents, en el críptic món d'Hypnos i em segueixen martiritzant, un cop oberts els ulls.
M'assec, però, per fi, amb coratge, davant el piano empolsinat. Aparto les parlants cartes del Tarot, i em decideixo a iniciar la àrdua tasca de transformar aquestes dagues del passat, en una vibrant i catàrtica sonata per a piano, sanadora de l'ànima.