Merda de pluja

Merda de pluja





Arrossego la meva patètica ànima pels carrers
i busco la teva figura en el reflex dels aparadors
regalimant tristesa i angoixa a cada passa.
La pluja ( merda, plou de veritat, no és metàfora !)
em fa veure imatges borroses que em recorden
a tú constantment.
El dolor m'esgarrapa fort el pit com enxampat per una grapa de lleó
i quan l'aire no m'arriba als pulmons
obro de bat a bat els ulls, sense veure res,
frisós que a través d'ells entris a dins meu.
I observo amb ràbia la gent contenta que passa pel meu voltant
ignorant-me, menyspreant la patètica figura aturada a l'aparador,
mullant-me amb la pluja ( merda de pluja ! ) que es barreja
amb les llàgrimes que deixo anar.
L'ombra dels fanals em colpeja un i altre cop, sense pietat,
mentre em podreixo de absència, buidor i soletat.