Dona alada dins el monestir

Magnifica descripció d'un estat que fa sortir el subconscient, tot apaivagant poc a poc les restes del contorn conscient i atabalador.
M'ha agradat moltísim aquesta mena de viatge místic, que alguna vegada en algun lloc especial, també he gaudit. És una descripció tan exacte, on sensacions, olors, percepcions, vivències, et submergeixen dins el mes íntim reco del nostre jo. M'hi he sentit totalment identificada. He visitat el monestir algun cop i és realment fascinant.
T'agraeix-ho el comentari de "Possessió" , va ser una vivència molt forta, la persona estimada era el meu avi, fa sentir-te millor, saber que algú et compren i també ho ha experimentat. En quant als llibres, nomes he llegit el primer que em recomanes, segur que en llegiré algun altre dels que em dius, ja te'n donaré l'opinió.

Una forta abraçada

Naiade

amb tu Uzumaki. Ja saps que tenim una cita a Sant Pere de Rodes.....:)))))))

Molt bo! Ho descrius tot amb intensitat, com si realment haguessis viscut a l'Edat Mitjana -potser ho has fet en una vida anterior-. Procura visitar sovint monestirs :))

Sóc el Juliper i et demano disculpes per no comentar aquest relat . El faig servir per connectar amb tú ( sóc nou en això dels relatsencatalà i no sé si puc contactar amb tú directament o no, ni com fer-ho ) i agrair-te el comentari que vas fer del meu poema" Buscant racons". No em dedico a escriure habitualment. Eren els primers poemes que escrivia motivats més per un enamorament totalment adolescent, intenssíssim, als meus 41 anys, que pel meu amor a la escritura ( que també n'hi ha, d'això). Per això, quan vaig veure que una persona havia comentat el poema i que l'havia agradat, fins i tot que opinava que era " un bon poema" em vaig quedar bocabadat.
Gràcies per llegir-lo. I gràcies a les lletres que permeten connectar sentiments amb altres persones.

Una forta abraçada, Juli

Per cert, me quedat sense amor. Aprofitaré per escriure poemes de desamor. Se n'ha de treure profit ( quan baixi una mica la pupa).