Infeliç veritat

Un relat de: tardors

Necessito dir-t'ho
però no puc,
he de parlar-te,
però em costa.
És fa difícil quan sé
que les meves paraules
potser et faran mal.
Foses en un petó
m'acaricies, m'abraces,
i als teus ulls
veig encesa una flama
que em fa por,
una flama que em supera.
I en aquest instant
voldria ser ben lluny
potser amb tu, potser no,
però voldria sentir-me
viva, desperta,
amb una lluna a les entranyes
que em remogui
de dalt a baix
tot el meu cel...
I volant me n'adono
que com sempre
desitjo tot allò
que no puc tenir
i acabo tenint allò que voldria
simplement, diferent...
I acabo vivint
fen-te creure una mentida,
quan allò que vull de tu
és només una abraçada.
Tu has sigut l'inici
i et recordaré, dolça,
ben dolça,
com un núvol de sucre...
Ens faré mal,
però almenys així
viuré en la meva infeliç


Veritat...





Comentaris

  • difícil expressar...[Ofensiu]
    juliap | 10-02-2008

    les paraules se't queden en la xarxa de la gola..

    Millor no dir-lo amb fantasmes a l'atzar esperar a poder dir-lo de debò encara que faci mal.

    viure en l'engany o en la infeliç veritat?

    un plaer llegir-te
    (no serà el meu ultim comentari)

    júliap

  • Dolç[Ofensiu]
    Griselda Rodrigo | 15-11-2006 | Valoració: 9

    Dolç, concís, preciós de veritat.
    Griselda.

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28942 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/