Lluís, m’agrada veure que ara ja no pots sotmetre el teu geni a la disciplina dels escacs i que comença a esclatar per allà on pot creant en aquesta ocasió un relat d’aquells que recreen les històries íntimes de poble, amb cert regust berlanguià, des del meu punt de vista.
Estic encantat d’ampliar el meu vocabulari català amb tu, així que continua sense escaquejar-te una estona més.
Un abraçada,

Joan