El far o somni incomplet

Aquest poema m'ha recordat un llibre que em va entusiasmà, "Oceà" de l'Alessandro Baricco; i com el llibre m'ha fet volar per paisatges desconeguts com un vagabund més.
I sobretot, m'ha permès abandonar-me al vol de la imaginació.

i el que tu descrius encara més. Es preciós. He llegit més coses teves. I seguiré... Tens un llenguatge que m'agrada molt.
Gracies per comentar. Per cert, també ets marona?

Francament angie, em sembla una petita meravella. És curt i precís, rodó com una poma verdosa, per ben obert per clavar-li les mossegades que calgui (la poma és generosa). D'una melodia irresistible i un final definitiu.

uns petons!
manel

Tan sols volia xiuxiuejar-te el que m'ha impressionat aquest poema, pel seu torbament, entrellaçant el mar i les figures àlgides d'escacs.
Petons a dojo,
Laura