Terra, Sol i Lluna

Un relat de: Josep Gros i Prim

La Terra bressola la Lluna
fent-la girar al seu voltant
mentre el Sol a ella l'agombola
primavera i tardor,
estiu i hivern.
La mare acarona el fill
amb cançons de bressol
mentre a ella li somriu el seu marit
a la llum de la Lluna,
a l'ombra del Sol.
De realitat només n'hi ha una
però se la fa tothom com vol,
hi ha qui la veu molt menuda
i qui l'escolta com un grinyol.
La mar gronxar el vaixell
que sobre l'aigua va surant
mentre el veler amb les seves ales
fa de l'home el rei del món,
i dóna al infant somnis de gran.
De veritat sols se'n veu una,
però de tonalitats gran quantitat
segons si es mira envers el Sol
la Terra o la Lluna,
amb ironia o amb sinceritat.

Comentaris

  • En paral.lel[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-06-2007 | Valoració: 10

    Un paral·lelisme ben trobat i treballat, el que serveix de base a aquest poema i li posa nom. Tres móns, tres mesures, tres tipus de llum, de vida, d'atracció... i una sola veritat, en el fons... un univers compartit!

    Tots just m'ha arribat aquests dies per email un muntatge sobre aquest tema: potser per això he obert el relat, de seguida que he vist el títol. Es diu "Relativitzant", potser ho coneixes... Si ho desitges, t'ho puc enviar; no ho faig perquè no veig direcció de correu en la teva biografia: jo sí que tinc la meva allà posada, així que si et ve de gust, fes-m'ho saber.

    T'envio una abraçada ben rodona,
    Unaquimera