--- Quan plou ---

Plou,
els vidres de la finestra
ploren,
i del cel en podríem dir
que està trist,
però jo sento, dins meu,
una certa alegria
davant del paisatge de tardor
que m'inspira aquesta poesia.
Torna a sortir el sol,
enmig de núvols grisos
reflectint-se en el mirall
del terra moll,
un somriure o bé una rialla,
una clucada d'ull assolellada,
que altre cop a de cedir
a una fina pluja
d'un verd lluminós
sobre la gespa del jardí.
Plou,
i els vidres de la finestra
s'entelen,
mentre de la cara no se'n va
ni el somriure ni la rialla
que em desperta en la mirada
aquest natural prodigi
del què tinc la sort de gaudí.