L'ull d'on plou

L'ull d'on plou
aigua dolça amb verda molsa,
llàgrimes salades sempre vigilades,
del seu lloc mai es mou.
L'ull d'on surt
la flaira que emmetzina l'aire,
un vent que duu paraules que no entens,
on l'argument de l'absurd
es va fent cada cop més tou
i permissiu amb la segadora claror.
L'ull d'on sagna
vermell el neguit que s'enganxa a la pell,
la suor que xopa el front del treballador,
la saviesa que ens enganya
sense deixar caure mai tot el sou
que ens faria confortable el niu,
i més lleuger el nostre vol.