quina partida més maca aquest poema, ple de jocs de i amb les paraules: trenques, reconstrueixes, tornes a trencar i sempre acabes reconstruïnt. com t'ho fas? has comprat pega de sobres? do'm una mica.

encantadíssim m'ha deixat. quina relectura més gratificant. et seguiré llegint i compartint com a poetessa amb aquesta colla de relataires que som tots.

in-creible (riures). per cert, t'haig de comentar una cosa, així que posa't en contacte amb mi pel correu o per on sigui. gràcies.

... però tindrem sempre el somriure.

... els polítics avui en dia. Una gran descripció de la forma de ser dels porcs que manen.

Sols el poble salva el poble, això està ben clar!
Salut!

... l'ESTIMA i l'APRECI (AMOR TAMBÉ) en majúscules.

Així veig el poema, com un pim-pam constant, que deixa entreveure qui és ell, qui ets tu, qui som i què som: sentiments, amunt i avall. Açò és el que som realment.

Un petó i segueix publicant!

M'agrada aquesta ollent bullent que fa que ho barregis tot, i que l'estranyesa que conté quedi d'allò més normal.

M'agrada també aquest retrat rutinari del dia a dia, tots els imperatius, els cants populars "el sielu es asul".

Bé, el que s'ha de dir: PUBLICA MÉS... i canvia el pessimisme de la segona part del poema..

Un petó!