Sovint la vida ens dirigeix i som nosaltres qui hauriem de dirigir la nostra vida, governar-la i dur-ne les regnes del nostre destí però l'èsser humà necessita viure experiències, moments i crèixer en coneixements i sabiduria. És al final d'aquest procés quan ha de valorar i preguntar-se si és el camí adequat el que ha pres, si obra amb correcció. En cas contrari sempre pot tornar a les seves arrels, al seu autèntic jo per poder tornar a reprendre el seu autèntic destí i si és necessari, començar de nou perquè mai és massa tard. Dintre nostre sepre trobarem la resposta i l'equilibri: cap a on el cor ens empeny, cap a on els ulls poden veure amb claretat, aquest és el camí.