Marga, és preciós la manera en què el poema reflecteix l'estimació cap a una persona, per coses de la vida una persona gran, velleta, però a la vegada forta com un roure. Crec que la gent gran d'avui dia, ha sigut la gent que ha patit més, i amb molta experiència, amb un gran cor. El jovent no tenim dret a menysprear o infravalorar als genis de la societat, vosaltres. Sense l' intenció de dir que vostè sigui una vella encarcarada.
Aquesta magnífica prosa m'ha fet recordar a la meva besàvia (la del relat, que existeix). Li tinc una gran admiració. Quan era petit i ella m'ensenyava les fotos de quan era jove i jo l'escoltava amb més atenció que a un mestre d'escola. Era i continua sent un exemple a seguir per mi.
Una forta abraçada àvia fantàstica.

Jajajaja! només puc dir això del teu fabulós text. Un petó Akira!